letter E

Palabra en QuichéTraducción al EspañolOración en QuichéTraducción de oración al Español
EPartícula pluralizadorE nukejMis caballos.
E nik’owachinel, awachab’alAdivinosKatb’e kuk’ ri nik’owachinelab’ chech uta’ik ri xaq’axajVas a ir con el adivino a preguntar lo que te pasó.
E, B’eDía del Calendario Maya, caminoChi upam ri cholq’ij k’o jun q’ij ub’i’ EEn el calendario maya hay un día llamado E.
Ech alaqDe ustedesEch alaq ri waLa comida es para ustedes.
Echa’Comida de animal, ZacateK’ax karam recha’ ri kejCuesta mucho cortar zacate del caballo.
Echa’b’alInstrumento, comida de animalesSib’alaj nim ri kechab’al ri wakaxEs muy grande la comida de la vaca.
Echab’al Amaq’PatriaPaxil Kayala’ ub’i ri wechab’al Amaq’Mi patria se llama Guatemala.
Echab’al KajmanemDerechos políticosRi echab’al kajmanem man qachakub’en tajLos derechos políticos no los hemos ejercido.
Echab’al pwaqilDerechos económicosQech uj ri’ ri echab’alil pwaqilLos derechos económicos son para nosotros.
Echab’al, echeb’alHerenciaNim awechab’al xya’ kanoqLa herencia que te dejé es grande.
Echab’alil winaqDerechos humanosRi echab’al winaq, kuq’atuj ri k’ax chi qechLos derechos humanos evita la violación de nuestros derechos.
Echab’alil winaqilDerechos socialesRajawaxik kaqeta’maj ri qas rechab’alil winaqDebemos conocer los derechos sociales.
EchamCuñado (de mujer)Tajin kamuxan ri awechamTu cuñado está nadando.
Ek’Pata de gallo (planta)Ri ek’ kkoj chech uwiqik taq ri nimaq’ijLa flor pata de gallo se usa para adornar.
Elaq’RoboXb’antaj jun elaq’ pa k’ayb’alSe produjo un robo en el mercado.
Elaq’omLadrónAt elaq’omEres un ladrón.
Elenaq b’ikAusenteElanaq b’ik ri nunanMi madre está ausente.
ElikSalirKinel b’ik b’ajchi’ chi uwach ri jaVoy a salir temprano de la casa.
Elesaxik, esaxikSacar, restarXatesax b’ik chi upam ri etz’anemTe han eliminado del juego.
Eqa’nCargaSib’alaj al ri weqa’nMi carga es muy pesada.
EqaxikCargarKateqax rumal ri awatzTú hermano mayor, te carga.
Eqab’alInstrumento para cargarSib’alaj je’lik ri eqab’al xub’an ri Lu’sEl cargador que hizo Lucía es muy bonito.
Eqele’nib’al K’ajmanemPoder políticoRi eqele’nib’al k’ajmanem are jun chak nim reqle’nEl poder político es de mucha responsabilidad.
Eqelem pa jaAllanamientoRi q’atb’al tzij xka’n jun eqelem pa jaLas autoridades hicieron un allanamiento.
Eqelenib’al ch’a’ojPoder JudicialRi eqelenib’al ch’a’oj xaq xuwi kech ri ajkaxla’nEl poder judicial solo ejercen los ladinos.
Eqelenib’al taqanemPoder EjecutivoRi eqelenib’al taqanem k’o pa uwi’ ri tinamitEl Poder Ejecutivo está sobre el pueblo.
Eqelenib’al taqanib’alPoder LegislativoRi eqelenib’al Taqanib’al, kechakun winaq chi upam, uk’exwach taq tinamitEl poder legislativo está compuesto por personas representantes de los pueblos.
Eqelenib’al tinamitCiudad importanteIn k’o pa jun eqelenib’al tinamitEstoy en una ciudad importante.
Eqele’nCargo, representatividadNim ri aweqele’n xariqoEncontraste un puesto grande.
ErenelCamaronero (cargador)Kinb’e na che kitzukaxik job’ erenel eqa’nIré a buscar a cinco camaroneros.
Ereb’alInstrumento para acarrearKararex ulew pa ri ereb’alSe carga tierra con la carreta.
ErenikAcarrearTajin kinwerej si’Estoy acarreando leña.
Elesab’al ib’instrumento de renunciaXutz’ib’aj ri uwuj rech resab’al ib’Escribió su renuncia.
Elesal wachImitadorRi ajesal wach xresaj uwach ri ajtijEl bailador imitó al maestro.
Elesal wachib’alFotógrafoAjesal wachib’al, ri aliLa muchacha es fotógrafa.
ElesanemRestandoKqab’an ri esanem cheSe lo vamos a restar.
Eta’mab’alConocimientoK’o aweta’mab’alTienes conocimiento.
Eta’manelSabiochi’ k’o wi ri nimalaj eta’manelAquí está el gran sabio.
Eta’manikAprenderRi eta’manik junalik kajwataj chech ri ak’alEl aprender constante es necesario para los niños.
Eta’matalikConocidoEta’matal uwach ri tat Te’kDon Diego es conocido.
Etab’al k’a’mCuerda, (medida)Xqetaj ri ulew ruk’ ri etb’al k’a’mMedimos el terreno con una cuerda.
EtalLunarKo retal chi uwach ri upalajTiene un lunar en la cara.
Etanib’al, etab’alInstrumento para medirRi etanib’al kapatanaj chech retaxik jastaqEl instrumento para medir sirve para medir cosas.
EtanikMedirTajin ketax ri ch’aqap ulewEstán midiendo el pedazo de terreno.
Etak’ulo, k’uloCuanto másKinch’ij ne in etak’ulo at k’o ach’uq’ab’Con que aguanto yo, cuanto más tú tienes fuerza.
Etz’ab’a’lJuguetePaqal rajil ri taq etz’ab’a’lLos juguetes están muy caros.
Etz’anem tzijBromaRi nutat kub’an etz’anem tzijMi papá bromea.
Etz’anib’alCanchaRi alab’omab’ e k’o pa etz’anib’alLos jóvenes están en la cancha.
Etz’anikJugarKonojel ri alab’omab’ ke’etz’anikTodos los jóvenes juegan.
Eye’nikEsperarKujeye’n b’a chwe’qEsperamos mañana.
Last Updated:
Contributors: leon